Per a això en aquesta
unitat didàctica, treballarem l'establiment de llaços segurs amb
els infants i més concretament “la confiança”, durant el període
d'adaptació o acolliment.
L'infant és el protagonista de la nostra intervenció, per tant és el punt de partida dels nostres interessos i accions. Perquè el creixement de l'infant sigui harmònic al llarg de la seva vida i especialment en els primers anys, aquest creixement ha d'anar unit a l'establiment de llaços segurs que li permetin desenvolupar-se, tenint una base segura afectiva i emocional.
L'infant és el protagonista de la nostra intervenció, per tant és el punt de partida dels nostres interessos i accions. Perquè el creixement de l'infant sigui harmònic al llarg de la seva vida i especialment en els primers anys, aquest creixement ha d'anar unit a l'establiment de llaços segurs que li permetin desenvolupar-se, tenint una base segura afectiva i emocional.
Els principals contextos
que influeixen d'una forma decisiva en el creixement emocional dels infants i
les relacions que manté i estableix entre ells, són principalment: la família,
l'escola i la comunitat. Des de l'escola per tant, hem de donar resposta a les
necessitats dels infants i les seves famílies, en aquesta unitat, treballarem
l'establiment de llaços segurs amb els infants i més concretament “la
confiança”, "durant el període d'adaptació o acolliment."
La confiança és un pilar bàsic per poder relacionar-se i més per educar, per la qual cosa tant: família, infants i escola, han de forjar aquest llaç bàsic perquè la incorporació dels infants a la mateixa sigui la més adequada i menys traumàtica possible.
La confiança és un pilar bàsic per poder relacionar-se i més per educar, per la qual cosa tant: família, infants i escola, han de forjar aquest llaç bàsic perquè la incorporació dels infants a la mateixa sigui la més adequada i menys traumàtica possible.
Mitjançant la nostra
intervenció, hem de transmetre tant a família com als infants, la confiança
necessària per poder assentar les bases segures de les nostres actuacions
presents i futures.
Per a això hem de treballar tant en les nostres actituds i aptituds com a educadors/es, així com en la recerca contínua d'una part positiva de l'infant en la qual confiar i de la qual poder treballar. L'educador/a ha de ser per a l'infant i la seva família, un punt de seguretat mitjançant l'escolta activa i ser la mà que ajuda i guia a l'infant, en aquest creixement personal. Per tant el primer contacte que manté l'infant amb l'escola, marcarà de forma significativa la seva trajectòria posterior, la qual cosa justifica aquesta unitat didàctica, que es denomina: “El període d'adaptació: Establint llaços segurs: Confia”, com la base d'intervenció de l'educador/a que abordi amb coherència aquest període d'adaptació i pot establir els vincles segurs per al treball posterior amb els infants. Aquests llaços que s'han de forjar s'abordaran des del treball de les emocions primàries: amor, por, ràbia, tristesa i alegria.
Per a això hem de treballar tant en les nostres actituds i aptituds com a educadors/es, així com en la recerca contínua d'una part positiva de l'infant en la qual confiar i de la qual poder treballar. L'educador/a ha de ser per a l'infant i la seva família, un punt de seguretat mitjançant l'escolta activa i ser la mà que ajuda i guia a l'infant, en aquest creixement personal. Per tant el primer contacte que manté l'infant amb l'escola, marcarà de forma significativa la seva trajectòria posterior, la qual cosa justifica aquesta unitat didàctica, que es denomina: “El període d'adaptació: Establint llaços segurs: Confia”, com la base d'intervenció de l'educador/a que abordi amb coherència aquest període d'adaptació i pot establir els vincles segurs per al treball posterior amb els infants. Aquests llaços que s'han de forjar s'abordaran des del treball de les emocions primàries: amor, por, ràbia, tristesa i alegria.
